divendres, 7 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
Plats d´hivern
Comença a fer fred i per tant tenim molts plats que ens aniran molt bé per entrar en calor.
La sopa d´escudella i carn d´olla, el trinxat de patata i col amb cruixent de cansalada, els "callos",
les llenties estofades, el garró de porc rostit amb cebetes i alls, la vedella amb naps d´Esclanyà,
el colomí a la vinagreta, l´arròs de colomí i ceps, el catxoflino de gambes amb peus de porc i
mandonguilles...de postres unes pomes al forn o un assortiment de formatges.
D´entrant no ens descuidem unes bones anxoves que van bé tant per l´estíu com per l´hivern.
Comença a fer fred i per tant tenim molts plats que ens aniran molt bé per entrar en calor.
La sopa d´escudella i carn d´olla, el trinxat de patata i col amb cruixent de cansalada, els "callos",
les llenties estofades, el garró de porc rostit amb cebetes i alls, la vedella amb naps d´Esclanyà,
el colomí a la vinagreta, l´arròs de colomí i ceps, el catxoflino de gambes amb peus de porc i
mandonguilles...de postres unes pomes al forn o un assortiment de formatges.
divendres, 30 de novembre del 2012
dimecres, 14 de novembre del 2012
divendres, 2 de novembre del 2012
RECEPTA D´ES NIU QUE SURT PUBLICADA EN EL LLIBRE " EL QUE MENJAVA JOSEP PLA.
LES MILLORS RECEPTES DE L´EMPORDA PETIT " D´EN PERE BAHI.
Es Níu
Un colomí tendre tallat a quarts,
o dos tords, o dues guatelles partides pel mig
4 talls de morro de bacallà remullat
200 drs. de sèpia (en 4 talls)
8 salsitxes
200 grs. de peixopalo (en 4 talls)
150 grs. de tripa de bacallà (en 4 talls)
8 patates pelades i esqueixades
4 cullerades de sofregit
1 got de vi negre bo
2 cullerades de farina
2 cullerades d´allioli
2 ous durs tallats pel mig
Oli, aigua,sal i pebre
Cinc dies abans de posar la cassola al foc- sí, és correcte, cinc dies -posarem en remull, en atuells
separats, el peixopalo i la tripa de bacallà i els anirem canviant l´aigua cada dia.
Arribat el moment, posarem l´oli a la cassola i anirem sofregint, per separat, el colomí o els ocells,
les salsitxes, el bacallà - que haurem enfarinat prèviament - i, per últim, la sèpia. Un cop sofregit,
ho reservarem tot. en el mateizx oli, hi posarem el sofregit i el got de vi, i ho anirem remenant fins
que el vi es redueixi i quedi integrat amb la ceba. Llavors hi afegirem la farina, i, quan sigui rossa,
hi posarem l´aigua justa per als ingredients que em de tirar-hi.
Quan bulli, hi posarem el colomí, la sèpia, el peixopalo i la tripa de bacallà i ho farem coure mitja hora. (Si fem servir tords o guatlles, els haurem de posar més tard, ja que triguen menys a coure´s.)
Passat aquest temps , hi tirarem les patates i les salsitxes, la sal i el pebre. Un quartet més tard,
hi posarem el bacallà i, deu minuts després, quan tot sigui cuit, l´allioli desfet en una mica de salsa de
la cassola. Ho remenarem bé, i ja tenim el plat llest. Això sí, hi afegirem uns ous durs, que no serveixen
per modificar res, però sempre adornen, com diu un dels personatges d´aquest país. I afegeix:
" En els nius, no hi ha ous ?".
LES MILLORS RECEPTES DE L´EMPORDA PETIT " D´EN PERE BAHI.
Es Níu
Un colomí tendre tallat a quarts,
o dos tords, o dues guatelles partides pel mig
4 talls de morro de bacallà remullat
200 drs. de sèpia (en 4 talls)
8 salsitxes
200 grs. de peixopalo (en 4 talls)
150 grs. de tripa de bacallà (en 4 talls)
8 patates pelades i esqueixades
4 cullerades de sofregit
1 got de vi negre bo
2 cullerades de farina
2 cullerades d´allioli
2 ous durs tallats pel mig
Oli, aigua,sal i pebre
Cinc dies abans de posar la cassola al foc- sí, és correcte, cinc dies -posarem en remull, en atuells
separats, el peixopalo i la tripa de bacallà i els anirem canviant l´aigua cada dia.
Arribat el moment, posarem l´oli a la cassola i anirem sofregint, per separat, el colomí o els ocells,
les salsitxes, el bacallà - que haurem enfarinat prèviament - i, per últim, la sèpia. Un cop sofregit,
ho reservarem tot. en el mateizx oli, hi posarem el sofregit i el got de vi, i ho anirem remenant fins
que el vi es redueixi i quedi integrat amb la ceba. Llavors hi afegirem la farina, i, quan sigui rossa,
hi posarem l´aigua justa per als ingredients que em de tirar-hi.
Quan bulli, hi posarem el colomí, la sèpia, el peixopalo i la tripa de bacallà i ho farem coure mitja hora. (Si fem servir tords o guatlles, els haurem de posar més tard, ja que triguen menys a coure´s.)
Passat aquest temps , hi tirarem les patates i les salsitxes, la sal i el pebre. Un quartet més tard,
hi posarem el bacallà i, deu minuts després, quan tot sigui cuit, l´allioli desfet en una mica de salsa de
la cassola. Ho remenarem bé, i ja tenim el plat llest. Això sí, hi afegirem uns ous durs, que no serveixen
per modificar res, però sempre adornen, com diu un dels personatges d´aquest país. I afegeix:
" En els nius, no hi ha ous ?".
diumenge, 28 d’octubre del 2012
“ E S N
I U “
“Es
Niu” no deixa de ser un “Catxoflino “. Probablement el rei dels “catxoflinos”
perquè es el de mes difícil realització degut a la complexitat i a la varietat
dels seus components, eixís com també per la seva llarga preparació, tinguen en
compte que precisament els “catxoflinos”
son plats de molt rapida execució .
Realment,
si no s’afina molt i es fa molt be, aquest plat no deixa de ser un estofat
sense pena ni gloria.
Es
sens dubte un plat de fusió entre la cuina dels pescadors i la del tapers. Els primers sempre tenien – inclús quan el
malt tremps a l’hivern no els deixava sortir a pescar- alguna sèpia
mascle
que agafaven passejant la femella embridada per les roques. També tenien algun
tros de peixopalo, de bacallà i de tripa de bacallà que era menjar de pobres.
A
les barraques, de bon matí, feien un sofregit llarg, ben negre, de ceba.
Sofregíen les patates i tots els ingredients
que tenien a mà preparant “es
niu” per els ocells que portarien els tapers que també, a trenc d’alba,
havien anat a parar ballestes.
divendres, 26 d’octubre del 2012
Aquesta es la recepta de " Es Níu" transcrita en vers per el gran i prolífic poeta palafrugellenc Josep Martí i Clará " Bepes"
“
E S N I U “
AMB LA CEBA PREFERIDA
PIXOPALO I COLOMINS
UNA SEPIA MITJA MIDA
I SALSITXES DE PORC FINS,
AMB PATATES QUE COLLIM
I TRIPES DE BACALLA
I AQUETS OUS QUE AQUI TENIM
QUE NO ES PODEN COMPARAR,
BEN CUINAT PER QUI CONEIX
ELS SECRETS DELS SOFREGITS
UN PLAT TIPIC QUE EXCEL·LEIX
ES “ES NIU”. SI SON SERVITS!
Josep
Martí i Clará. “Bepes”
dimarts, 23 d’octubre del 2012
dissabte, 22 de setembre del 2012
El Colectíu de la Cuina de L´Empordanet ,del cual formem part,
Amb col-laboració
amb Estrella Damm INEDIT, estem fent uns
Menús de tardor amb arròs i fideus marinats amb Damm INEDIT.
A casa nostre el Menú consisteix :
Primer
Plat a triar entre:
Cargols
de Palol
ó
Assortiment
d´escabetxos
ó
Revoltím
de bolets
Plat
Principal
Arròs
amb carn i marisc
Postres
Gelat
de menta amb xocolata
Begudes:
Estrella Damm INEDIT de 75 cl. per 2 persones
PREU:
35 € ( IVA INCLOS )
En aquets moments també estem fent altres Menús.
MENÚ
DEGUSTACIÓ
Amanida
de morro de bacallà amb oli verge d´oliva
Verdures
del temps ofegades
Catxoflino
d´escamarlans amb mandonguilles
Rostit
de L´Empordanet
Sorbet
de maduixa
Gelat
de figues al Brandy
Aperitíu
amb vermut de Campmany
Begudes
i cafés apart.
PREU:
42 € (IVA INCLÔS)
MENU
DE TARDOR
Tapes
Sopa
de menta fresca
i
Amanida
tèbia de muntanya
i
Revoltím
d´alls tendres
Plat
Principal
Arrossejat
de fideos
ó
Peus
de porc a L´Empordanesa
Postres
Crema
de iogur
Pa,
aigua i ví de L´Empordà
PREU:
25 € ( IVA INCLOS )
dijous, 20 de setembre del 2012
dijous, 6 de setembre del 2012
LES GROINES
A l’Empordà, sobretot a la zona costanera del Baix Empordà, i sobretot a l’entorn de Palafrugell, quan arriba el fred i les minves de gener, comença la temporada de les garoines (garotaes, oriços, uríns, garotes de roca, bogamarins, eriçons de mar) que acaba a finals de març.
A l’Empordà, sobretot a la zona costanera del Baix Empordà, i sobretot a l’entorn de Palafrugell, quan arriba el fred i les minves de gener, comença la temporada de les garoines (garotaes, oriços, uríns, garotes de roca, bogamarins, eriçons de mar) que acaba a finals de març.
Les garoines, són un menjar molt antic, tot i que no fa gaire anys que s’han posat de moda i aquella menja que era pròpia de colles de pescadors i de gent de costa, s’ha popularitzat i s’ha exportat i comercialitzat; cosa que comporta que, -tenint en compte que una garoina tarda una mitja de quatre anys en créixer-, cada vegada n’hi hagi menys i que s’hagi convertit en un recurs escàs sotmès a una normativa que en regula l’extracció, amb una mida mínima i un període de veda de recolecció, i una comercialització reservada a mariscadors professionals amb una autorització específica.