“  E S   N I U  “

“Es Niu” no deixa de ser un “Catxoflino “. Probablement el rei dels “catxoflinos” perquè es el de mes difícil realització degut a la complexitat i a la varietat dels seus components, eixís com també per la seva llarga preparació, tinguen en compte  que precisament els “catxoflinos” son plats de molt rapida execució .

Realment, si no s’afina molt i es fa molt be, aquest plat no deixa de ser un estofat sense pena ni gloria.

Es sens dubte un plat de fusió entre la cuina dels pescadors i la del tapers.  Els primers sempre tenien – inclús quan el malt tremps a l’hivern no els deixava sortir a pescar- alguna sèpia

mascle que agafaven passejant la femella embridada per les roques. També tenien algun tros de peixopalo, de bacallà i de tripa de bacallà que era menjar de pobres.

A les barraques, de bon matí, feien un sofregit llarg, ben negre, de ceba. Sofregíen les patates i tots els ingredients  que  tenien a mà preparant  “es niu” per els ocells que portarien els tapers que també, a trenc d’alba, havien anat  a parar ballestes.